Si em mor,
que el cant siga ja realitat, si em mor,
que les esperances siguen fets
i que d'altres continuen
el que nosaltres continuem.
Si em mor
-quin absurd descans-,
ja per sempre
lluny de tot el que més estime,
lluny de tot el que més vull.
Si em mor,
que el cant siga ja realitat.
Si em mor,
que el nostre treball
haja guanyat.
Si em mor.
Si em mor.