Sempre anàvem passejant tots dos arreu del món
i un dia veus que quedes tu totsol
quan atures a mirar enrere i no hi ha ningú
sa vida no és tan curta per somiar
Pont
I una llum blanca et guiarà
per tot allà on vulguis anar
somriu i viu, que, no fa mal, (mai)
Tornada
I veuràs que podràs, caminar i seguir endavant
deixa anar, més enllà, tot es mal que et fa aturar
perque sempre som com som i mai hauries de canviar,
i veuràs que podràs, tú totsol
Estrofa
I amb es temps tot ha canviat, el món va caminant
però dins tú, avui, tot segueix igual, i,
encara que amb els anys ens hagin tropitjat
sempre tendràs nova oportunitat
Pont
I una llum blanca et guiarà
per tot allà on vulguis anar
somriu i viu, que, no fa mal, (mai)
Tornada
I veuràs que podràs, caminar i seguir endavant
deixa anar, més enllà, tot es mal que et fa aturar
perque sempre som com som i mai hauries de canviar,
i veuràs que podràs, tú totsol
Tornada
I veuràs que podràs, caminar i seguir endavant
deixa anar, més enllà, tot es mal que et fa aturar
Tornada
I veuràs que podràs, caminar i seguir endavant
deixa anar, més enllà, tot es mal que et fa aturar
perque sempre som com som i mai hauries de canviar,
i veuràs que podràs, tú totsol