Que tothom diga prou,
que tothom siga lliure,
que tothom trobe el lloc
i el seu motiu de viure.
Del fons del fons del nucli del que sóc,
dels anys patits on tot ha estat perill,
del vell impuls, del clar bressol del crit
que ens ha fet junts i m'ha fet ser com sóc,
naix aquest cant que vol fer-se presagi
i anunciar com als pregons antics
els pobles van sortint del dur naufragi.
Que tothom diga prou,
que tothom siga lliure,
que tothom trobe el lloc
i el seu motiu de viure.
Aquest serà, segons tots els indicis,
comença ja ben fort el gran inici,
anem posant les vides al seu lloc.
De bat a bat obrim totes les portes,
que entre el desig més gran de llibertats,
que les presons siguen contrades mortes
i que el silenci no ens siga imposat.
Que tothom diga prou,
que tothom siga lliure,
que tothom trobe el lloc
i el seu motiu de viure.