No puc recordar quantes vegades dec haver imaginat
que abans d'arribar al replà
l'ascensor s'aturava i quedavem tancats fins l'endemà
que despertàvem com dos amants.
No puc ni comptar quantes vegades dec haver somiat
que saltava del terrat
per rescatar-te de les mans d'un covard que al pis de baix
està a punt de deixar-te anar.
Quan ens creuem i veig que em veus,
el meu destí es posa dempeus
i amb un sol gest atura el temps
i t'aplaudeix però tu no el sents.
T'he de confessar que hi ha dies que em llevo tres quarts d'hora abans
i vaig a comprar el pa
al forn del davant d'on esperes el tram, per un instant,
per saludar-te mig tremolant.
Quan ens creuem,
quan ens creuem,
quan ens creuem,
Quan ens creuem i veig que em veus,
el meu destí es posa dempeus
i amb un sol gest atura el temps
i taplaudeix
i abans que es fongui tot el gel
et confesso algun secret
que tothom sap, però no el sents
Ahhh ahhhh