Feies el sopar, jo parava la taula
i com sempre escoltàvem les notícies,
quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit,
I veient que la verdura ha quedat a mig bullir,
em proposes d'acabar-nos el formatge de París.
I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit
L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent.
L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi.
Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu,
que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú.
I em respons que tu també pensaves el mateix,
i ens mirem, mentre parlem de tu i de mi.