Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc,
més que saber cridar, més que poder plorar.
Tu ets molt més important.
Més que poder somiar, més que saber oblidar.
No canviaria res per poder despertar
i que m'estiguis mirant.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el que vulguis ja ho faré jo ho sé!
Més que la meva sang, més que poder saber
el que hi ha al més enllà, doncs no m'importa gens.
El que passi demà, si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
I és que la veritat, que mai no existirà,