Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat.
Fa molts anys van enviar-mhi com a jove passant dadvocat.
Vaig trobar una cambra senzilla -una taula, un llit, un mirall.
Hi arribava que era nit tancada,
que en alguna taverna del centre shavia fet tard.
Al replà, la senyora Manresa passava les hores cosint
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
plena de dits que jugaven amb trenes, de postes de sol
i donzelles a lloms de cavalls.
Poc després linspector sapuntava el contacte dun familiar,
I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans
plena de crits en el buit, de desigs violents,
de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
Plena de dones rient, dulls sanguinolents,