El teu cos retalla una silueta contra lhoritzó
vermell, la nit cau implacable sobre el món.
I un cel clar desvetlla mil estrelles que com guies
silencioses ens parlen des de la imaginació.
I tu et mous àgil i atrevida a cavall
de lalegria, senyora del somriure i la raó.
I jo et prenc fort entre els meus braços,
mamaro de valor i estimo tot el que fa ser qui som.
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat.
Mhas deslliurat dels monstres i dels dubtes,
Un fort vent fa volar les fulles, la primera
llum del dia projecta llargues ombres als carrers.
Sen van lluny aquelles hores fosques que intentaven
apagar el teu cor tossut i aventurer.
I tu veus fatiga en el meu rostre i la suor
sobre de pell, saps que mhe fet més fort que vell.
I jo sé que la teva empenta mai no mha deixat rendir,
quan ningú tenia fe el nostre anhel.
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat.
Mhas deslliurat dels monstres i dels dubtes,
Ferms, avancem constants, imparables, com
el demà que neix en la nit fosca.
Ferms, avancem constants en la nit,
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat.
Mhas deslliurat dels monstres i dels dubtes,