Eren dues ampolles juntes,
que un bon dia van començar,
un viatge sense límits,
amb un missatge dins del mar.
Ningú sap que hi van escriure.
ningú sap qui les va botar.
I ara n'han trobada una,
encallada en un corall.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Verse
Tots els homes van confosos,
corren rumors d'un desenllaç.
Què qui junti els dos missatges,
tindrà la clau per poder entrar.
I ara mig món cerca l'ampolla,
i l'altre mig va atabalat.
Què hi haurà rera la porta,
i a quina porta han de trucar.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
No tinc temps per perdre anem,
potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un far de riure,
amb dues ampolles més per llençar,
al mar.
No tinc temps per perdre anem,
potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un far de riure,
amb dues ampolles més per llençar,
al mar.
Interlude
Verse
He sentit que al sud hi ha vides,
d'altre fer, d'altre pensar.
I crec que ens ha arribat l'hora,
l'hora bruixa per parlar.
Per parlar dels nostres somnis,
dels somnis de tots els humans.
Tots som fills de la mateixa mare,
la mare terra que ens ha criat.
No tinc temps per perdre anem,
potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un far de riure,
amb dues ampolles més per llençar.
Verse
Eren dues ampolles juntes,
que un bon dia van començar,
un viatge sense límits,
amb un missatge dins del mar.
No tinc temps per perdre anem,
potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un far de riure,
amb dues ampolles més per llençar,
al mar.
No tinc temps per perdre anem,
potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un far de riure,
amb dues ampolles més per llençar,
al mar.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.
Ah ah ah ah.