Laia té un gat que samaga als llençols
i sap que té bons dies i també daltres.
Laia ara es pinta a un mirall qualsevol
i presumida es pessiga les galtes.
Laia ara surt i, malgrat la calor,
no es vol posar el mocador
i ara just sha parat
vora el mercat
i bada amb els aparadors.
Laia ara queda amb amics de debò
per fer un beure i parlar de la vida,
i a casa escriu en llibretes de cors
el que li passa amb lletra arrodonida.
Laia no vol que la mirin amb dol
ni que ladmirin, tampoc.
No és valenta, té por,
i ara el que vol
és una tarda de sol.