Diari de viatge amb l'horitzó de 4 parets
Llarga travessia, ara sóc un estranger
que viatja sense brúixola ni ensers
tinc el teu amor, no em caldran diners.
Tu dius que m'esperes, jo et promet que tornaré
Un bes de despedida i una foto d'amulet ,
La llibertat no abraça al foraster,
li carrega el mort a qui no té res
Fort fort vaig fent-me fort
No m'importen els cops si m'abriga el teu cor
Fort fort, camine en la foscor
Perquè ja he perdut la por!
He creuat camins de gel
Al calor de l'esperança
He desafiat les lleis
Contra murs d'intolerància
He olorat la teua pell
Als racons del sud de l'enyorança
Només pararé un moment
Per a lluitar amb la distància!
Creix la violència a l'interior d'estos racons
No és pressumpta la inocència en els carrerons
He creuat camins de gel
Al calor de l'esperança
Dona-li a la màquina, que el fum que veig
crec que no m'agrada però hem d'eixir
He creuat camins de gel
Al calor de l'esperança