No em faces més fotos cuinant l'arròs,
què importa això als teus seguidors?
Estem fent un almorsaret, no un fotocol.
Tots els teus amics són tan instruïts, tan moderns.
Pronuncieu tan bé els títols en anglés, nivell first.
Tots tan ben plantats, tots etiquetats, tan muats
i jo semble un intrús, un turista perdut per Mart.
Vas ser la reina dels inadaptats
quan escrivies aquell blog,
però ara al Facebook ja se't veu que vius millor.
Viatges a Berlín, festivals d'estiu, flors al cap,
vinils dels Smiths, tardeo al teu pis, menús brunch,
vestits amb pardals, triangles tatuats al bescoll.
Buscaves un cantant dels que punxen als festivals
i m'has trobat a mi que només vull sentir Al tall.
Et mires a l'espill i em veus al fons llegint al llit.
Dius que és com la portada de no sé quin disc.
Et fas mil pentinats i de seguida te'ls desfàs
mentres parles de plans que ja m'has preparat.
Alce el dit cap al cel per comprovar si bufa el vent,
a vore si un corrent t'emporta amb ell.
Potser bufe un corrent i t'emporte el vent.