No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen, i tu ets la més bonica, ay
Qui pogués, per un instant, viure tota la joia