Fa tres anys me'n vaig anar del forat de la nostra terra
Fugint a bacs de l'ansietat que et persegueix quan no tens
Feina
I va com va, millor que abans, ara que he aprés a parlar
l'idioma
Netege bancs, escure plats i em queda lliure alguna estona
I encara sent dolor en la distancia
Quan veig partir els trens de l'estació
I saps que si he marxat és per què em fan marxar
I encara que no ho diga mataria per tornar
El dia que pugeu, no vos oblideu la cassalla
Que l'enyore com a l'Albufera, com les nits d'estiu a la plaça
Porteu-me també burret, i oli d'oliva en marraixa
Que les coses fan gust a res quan les tastes tan lluny de
casa, tan lluny de casa
Quan les tastes tan lluny de casa, tan lluny de casa
Quan les tastes tan lluny de casa
Fa tres anys me'n vaig anar del desfici i del caciquisme
De la vergonya de jornals que acceptava per sobreviure
I encara sent dolor en la distancia
Quan veig partir els trens de l'estació
I saps que si he marxat és per què em fan marxar
I encara que no ho diga mataria per tornar
El dia que pugeu, no vos oblideu la cassalla
Que l'enyore com a l'Albufera, com les nits d'estiu a la plaça
Porteu-me també burret, i oli d'oliva en marraixa
Que les coses fan gust a res quan les tastes tan lluny de
casa, tan lluny de casa
Quan les tastes tan lluny de casa, tan lluny de casa
Quan les tastes tan lluny de casa
Hay que tener en cuenta que hay más mundos fuera de esa frontera imaginaria
Que ustedes continuamente nos dicen que es su país
El dia que pugeu, tan lluny de casa
El dia que pugeu, tan lluny de casa
El dia que pugeu