com el vell faroner
que amb llanterna de foc, contra el vent,
escombra la mar negra encenent
les nits sense lluna,
advertint els vaixells
del perill dels esculls esmolats
Que els aguaiten traidors, amagats,
emboscats en l'escuma.
Com el vell faroner
que amb llanterna de foc, contra el vent,
escombra la mar negra encenent
les nits sense lluna,
jo tinc encès un far
per dur-te estàlvia on trobis empar,
perquè se t'empassi la mar
i et respectin les ones.
No fos cas que la mar li fes basarda
al teu àngel de la guarda.
Com el guardabarrera