La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s'apaga quant la sort es pon.
I el seu record s'estima en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist.
Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un mon nou.
I li escriu cent mil cartes la busca i viatja,
I el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tant bruna, tant feble i prohibida
S'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu.