Si avui parlo damor és per dir-vos,
potser sense força ni traça,
que he fet tantes cançons
amagant veritats sota un joc de paraules.
És potser per això que me cal dir-ho ara.
Parlaré de les lleis que fan
del nostre cos tan grollera mentida,
que potser caldrà dir
que les lleis han confós plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó, potser tu, potser jo.
I parlaré daquells per als qui
el cos és presó de passions condemnades,
i en un llit clandestí,
quan per fi ve la nit, amagats samanyaguen.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.
Lamor és el plaer gratuït i sincer
dun joc ple de frisances,
un poema de pells
on el sexe és laccent dun senzill llenguatge.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.
Si avui parlo damor és per dir-vos,
potser sense força ni traça,
que he fet tantes cançons
amagant veritats sota un joc de paraules.
És potser per això que me cal dir-ho ara.