Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure.
Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb
vas navegant perdut.
Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d'amor en versos lliures.
A A vall blanca Em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb
vaig caminar perdut.
I aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món
hem cantat junts al vent.
Sempre venies darrere
sempre venies darrere
a que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
A →D
sempre venies darrere.
I aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món
hem cantat junts al vent.