Remanant entre els papers
m´he trobat amb memories des primer estiu
que passarem.
Ses imatges diven que no ho tenguerem malament
que per tot arreu alla on anavem
te cercava entre sa gent per on ets
ombra captiva de sa melacolia.
Cada nit es sa millor
mentres te cant una canço
que no arribi el sol.
I amb sa força d´un temporal
memories iluminen cançons per una nina.
* *Ahora igual que al principio * *