Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
tenfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava ai, que guapa està
i jo, en el fons, macabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany duna mosca, del tamany dun mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates dhivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a lespatlla i seure en un botó
i agafar un pelet daire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
(Instrumental - mismos acordes)
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a lautoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a labast
i entre daltres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que mallunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de lull les espelmes es van apagant.