Amb tots els petits vicis
adult et consideren
i com qui deixa ploure
de més de tres edats.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
si molt t'obliguen penses,
et mires a l'espill
i sempre et veus més lleig.
Que no ha passat la vida
d'adolescent et sembla;
amb tots els petits vicis
la sents molt més present.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
d'una manera lenta,
i lluites junt amb altres
i sempre et sembla poc.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Et creus, oh miserable,