Tornen els Carnestoltes a les nits de Benimaclet
i ballem entre feres salvatges i heretges que omplen els carres
i fem volar la vida quan la plaça esclata a cantar
i som un riu de goles que entonem ferotges cançons d'alegria i combat!
* *TORNADA * *
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
i que la vida és coratge i alegria
un got a l'aire un brindis pel demà
perquè avui desafiem la por
que el poble que canta mai no mor
amunt els punys amunt les il·lusions
que si cantem
si cantem mai morirem!
Quan acaba la festa ens quedem asseguts als portals
i a la cara cansada l'alegria marcada al sol del demà
i sentim que la vida és com un vaixell que se'n va
cap a noves batalles que esperem lliurar amb l'orgull dels herois
quotidians
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
i que la vida és coratge i alegria
un got a l'aire un brindis pel demà
perquè avui desafiem la por
que el poble que canta mai no mor
amunt els punys amunt les il·lusions
que si cantem
si cantem mai morirem!
LÒLOLO LOLOLÒLOLO LOLOLÒ LOLÒLO LOLOLÒ
LOLOLÒLOLO LOLOLÒLOLO LOLOLÒ LOLÒLO LOLOLÒ (I així fins al final)