A la curva del Morrot,
cap a mig camí del Port
on Montjuïc i el Prat
es fonen en terreny guanyat al mar.
Deixarem el món intacte,
passejant un cos tot nou
amb l'ànima adormida en el llit del més profond.
Allà bufa un vent seré,
poderós i musical
i és més curta la distancia
des del cel i des del mar.
I amb la veu més afinada
harmoniosa i singular,
cantaran la "rumba blanca" que tant de
temps han anat cercant.
No voldran tornar al camí
que els ha fet tant ignorants,
una perspectiva nova s'obrirà en un instant.
Animals, plantes i humans
no trobaran la seva pau
rodejats per els soberbis que al món han volgut canviar.
Allà bufa un vent seré,
poderós i musical
i és més curta la distància
des del cel i des del mar.
I amb la veu més afinada
harmoniosa i singular,
cantaran la "rumba blanca" que tant de
temps han anat cercant
cantaran la "rumba blanca" que tant de
temps han anat cercant.
