Chords
No em pren així com al petit vailet

Key: A

Introduction:

A                                                                                    E  
No em pren així com al petit vailet
                                                                                             A  
qui va cercant senyor qui festa el faça,
                                                                                        E  
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
                                                                                          A  
e fresc, d'estiu, com la calor se met 
                                                                                  E  
preant molt poc la valor del señor
                                                                        A  
e concebent desalt de sa manera,
                                                                                E  
veent molt clar que té mala carrera
                                                                     A      A7  
de canviar son estat en major.
                          D  
¿Com se farà que visca sens dolor
                                                                             A  
tenint perdut lo bé que posseïa?
                                                                                             E  
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
                                                                        A  
que mai porà tenir estat millor.
                                                                                                     E  
Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta,
                                                                                  A  
sinó plorar lo bé del temps perdut?
                                                                                  E  
Veent molt clar per si ser decebut,
                                                                                          A      A7  
mai trobarà qui el faça millor festa.
                        D  
Jo són aquell qui en lo temps de tempesta,
                                                                                                  A  
quan les més gents festegen prop los focs
                                                                                        E  
e pusc haver ab ells los propris jocs,
                                                                                     A  
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
                                                                                  E  
servint senyor qui jamés fon vassall
                                                                                        A  
ne el venc esment de fer mai homenatge,
                                                                                          A  
solament diu que bon guardó no em fall.
                                                                                     A  
herbes no es fan males en mon ribatge.
                                                                             E  
Sia entès com dins en mon coratge
                                                                                  A  
los pensaments no em devallen avall.