Chords
Flor Groga

                                                               E 
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
               A                                       D 
i calcular el pol d’on ve el vent,
                     A                                 E 
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes
                                       D                                 A 
quan marxes corrents.
                                                                           E 
Ja hem entès que ets una ànima errant
                                           A                                     D 
que abandona les cases quan tothom dorm,
                   A                                                 E 
que t’agrada menjar quan hi ha gana
                                 D                                 A 
i dormir si ve son.
               D 
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora,
                                             A 
sempre arriba el moment
             D                                       A                                 E 
quan s’obre com una flor rara el penediment
           D 
i entens, com si totes les bruixes del món
                                                             A 
coincidissin llegint-te el futur,
                   D 
que és cosa de temps que et sorprenguis
                                           E 
pensant que ho tenies,
                                       A 
que jo creia en tu.
                                                             E 
Ja sabem que tres mil aventures
                             A                                               D 
bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
                         A                                           E 
que els guerrers s’avorreixen si no
 D                                 A 
hi ha una mica d’acció.
                                                                   E 
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
             A                                     D 
una daga daurada en el cor
                             A                                 E 
i que on t’enterri una bona gent
                                               D                                 A 
hi creixerà un roure fort.
             D 
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
                                                         A 
que sempre arriba el moment
               D                                       A                                 E 
quan s’obre com una flor groga el penediment.
             D 
Si ho saps com si totes les bruixes del món
                                                             A 
t’estiguessin llençant un conjur,
             D 
una rima ancestral que et farà
                                             E 
recordar que ho tenies,
                                     A 
que jo creia en tu.
                     D 
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
                                                         A 
per incloure en el codi penal
                             D                                               A 
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món
                                           E                               A 
buscant res que no pugui anomenar.
                   D 
Que la por estaria allà però, potser, per variar,
                                                         E 
aprendríem a passar-la junts
                         D 
i no et veuria mai més explicant-me que bé
                                           E 
estaves quan ho tenies,
                                         A 
quan jo creia en tu.