A la linia recta, bicicletes sense llum,
un satèlit que comença un perdo el cap.
Un camí fet d'herba, els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig d'escalç i penso imatges cegues de les platges
que nomès podria veure sota el llit.
Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta
llum de contra hivern, nomès digues que penses
llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans,
tinc un pas de cebra nou recent pintat.
Cotxe helat de menta, les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire, he perdut la bruixola i el nord
que dec haver guardat per aqui.
Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta
llum de contra hivern, nomès digues que penses
llum de contra hivern.