Sortint de casa a mig matí,
pantalons blancs i camisa,
amb la faixa sota el braç,
i a la cara un somriure.
Arribo al mig de la plaça,
l'emoció aquella m'abraça,
I un dels més petits,
és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà (toca el cel amb la mà)
Finets i pel mig,
tornaràn a baixar.
I toca el cel amb la mà (toca el cel amb la mà)
amb pit i collons,
el farem decarregar.
Sóm amics de la terra,
de les gralles i les festes populars
ningú ens n'arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles,
abraçats ens trobaràs. [x2]
INTRO
El pom puja de pressa,
va bé, està ben quadrat,
I un dels més petits,
és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà (x2).
Finets i pel mig,
I toca el cel amb la mà (x2)
Amb pit i collons,
Sóm amics de la terra,
de les gralles i les festes populars
ningú ens n'arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles,
"Els castells són força,
equilibri, valor i seny.
Els castells són rauxa,
quan els descarreguem
Els castells són força,
equilibri, valor i seny."
"PATRIMONI DE A HUMANITAT!"