Ai pagesa catalana si t'enganxo de matinada
sola pel carrer
Què m'amagues sota les faldes, ai pagesa catalana
mostra'm el cirerer.
Ai Antonio, que m'enamores
quan claves l'aixada al tros!
diguem quin és el secret
per cuidar com cal els pebrots.
Mira, vida, la teva espiga m'il·lumina de nit i dia,
i a cada pas que faig
Si em deixessis entrar una mica, al nostre ritme descobriríem
els sons més animals.
Ai xiquet, deixa't de romansos
que se'm pansirà la flor!
Fem de la terra un indret més maco
sembrant la nostra llavor.
Pebrots per aquí, patates per allà
i renoi com la va fer cridar,
Per tot el poble es sentien
mil i un crits dalegria.