La nostra història són les cases de fantasmes
Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
D'uns amants que pretenien compartir la seua historia
La nostra por és una sala d'hospital
Les retallades decidint la teua sort
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Senzillament
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
El món és una bomba,
Que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
El cap, el cos, els dits
La nostra història són les cases de fantasmes
Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
(El cor és una bomba)
El nostre rostre és una història inacabada
D'uns amants que pretenien compartir la seua historia
(Que sempre porte dins)
La nostra pena és una pena d'esperar
La nostra pena és una pena d'esperar
(L'afine amb les idees)
És una pena d'esperar
És una pena d'esperar
(El cap, el cos, els dits)