Un vell puja una senda del poble a la muntanya,
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
som imprevisibles,
colpeja fort.
En la part de la dolçaina Mim-Sim-Fa#-Mim
Un vell puja una senda trencada i derruïda
i com més camina més renega de la vida,
som imprevisibles,
colpeja fort.
Ens mantindrem fidels a aquest poble,
ens mantindrem sempre fidels