Quan la neu es cansa i es fa tendra
Quants desitjos en aquell moment
Quanta vida quanta primavera
I jo no puc assaborirles
No puc canviar de romb els pensaments
(VIOLINES)
Si pogués reviure un cop aquest instant de gran
Quan ja ningu recordi com va ser
Ho faria sense por i sense innocencia
Com aquell que va oblidar que parla d'ell
Viure de nou el recordar, el regust d'un temps llunyà
d'algu que sents, putser teva pero fugaç
Que no saps si feia mal o si era un somni sobrenatural
Que el destí no et va otorgar aquella veu aquell desitg aquella BOGERIA!!
Tu que et perds que ja no se per on trobarte
Fes, desfes i torna per turnar ayunyarte
Omples buits han posat mandra i
Jo que veig, que lluito pero se'm escapa
Se, que el temps , menseyarà com oblidarte